SUMI en el Diari d'Andorra

SUMI al Diari d´Andorra

Fa uns dies em van fer una entrevista al Diari d'Andorra on vaig poder explicar en què consisteix SUMI i què suposa per a mi.

Si vols llegir-la completa i conèixer més coses de SUMI aquí tens la versió original i la traducció

"Sobretot faig mercats perquè m'agrada parlar amb el client"


Un viatge al Japó és lorigen de les seves creacions.

Al meu temps lliure feia bosses, suposo que per necessitat pròpia de no trobar coses que m'agradessin. Però després de dos mesos viatjant pel Japó vaig tornar amb una maleta plena de quimonos i una de teles i allà va començar el que és ara Sumi.

Aquelles bosses eren per a vostè, no les venia...

Jo tenia una altra feina, estava en un departament de màrqueting i vendes d'una paperera i quan vaig fer els 40 va ser “d'acord, ja he après un munt de coses i tinc com la necessitat de viure del que crec”. I estic molt contenta, m'hi dedico únicament.

El projecte és relativament jove, oi?

Tres i mig, quatre anys. Quan vaig tornar del Japó vaig entrar a Impulsa Tarragona, que em van seleccionar amb un programa d?accelerador empresarial anomenat Open Future i durant sis mesos em van ajudar a donar forma a la marca. Trobar lequilibri entre ser artesanal i gestió dempresa crec que és el tema més complicat.

Va al Japó amb aquesta idea al cap o simplement perquè era un destí que li cridava l'atenció?

Tenia ganes de fer un reset després de l'última feina que havia tingut i la idea era impregnar-me molt perquè la cultura m'encantava. I allà vaig estar amb un artesà que pintava quimonos, vaig aprendre coses, i llavors vaig veure clar que volia crear una col·lecció de tot el que havia vist.

Un dels problemes de l?artesania és que potser la gent no entén el preu?

Tinc molt clar des que vaig començar que no tothom serà el meu client, els artesans tenim productivitats petites i no tothom hi pot accedir. Jo vull seguir fent aquest procés més artesanal i ser una petita empresa i abans de dir un preu conte el que compraran.

Perquè entenguin la feina que hi ha...

És clar, si jo et dic que aquesta bossa val 140 euros i no t'explico el que és, que està pintat a mà, que l'interior és la continuïtat de la part exterior... t'explico el que estàs comprant ia partir d'aquí la persona decideix.

I quins canals de venda té?

Tinc molt pocs punts de venda perquè no en tinc un gran estoc, en tinc un a Barcelona, ​​un a Tarragona, ara m'està demanant un altre a Terrassa... però sobretot faig mercats, és venda directa i m'agrada molt parlar amb el client. També et serveix per obtenir informació, tu has fet una peça d'una mida que creus que està bé i després resulta que et demanen si no la tens més petita. I això t'ho perds si fas en línia. Tinc pàgina web però vendre en línia també és més lent.

Tornar al blog

Deixa un comentari